← Tornar

Entrada publicada el 18/12/2017 per Cristina Doria

Bones festes i un 2018 ple d'Ecologia Emocional!

Comentar / Parlem de:

Bones festes i un 2018 ple d'Ecologia Emocional! , Logotip de l'Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal Logotip de l'Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal

Us volem felicitar el Nadal i desitjar-vos un bon 2018 amb un fragment del conte "Empremtes daurades” que trobareu al llibre Tu mateix!, del Jaume Soler i la Mercè Conangla. Ens el llegeix en aquest àudio la Carme Olivera, de la Fundació Àmbit Ecologia Emocional: https://www.ivoox.com/22709394

El relat ens parla de com influïm de forma positiva les persones amb les qui ens relacionem sempre que els regalem actes de generositat, d'amor i de donar sense esperar res a canvi.

Aquest fragment recull doncs l'esperit de la Fundació Àmbit Ecologia Emocional i de l'Ecologia Emocional, el model de gestió de les emocions creat pel Jaume Soler i la Mercè Conangla.

Llegiu aquí el relat "Empremptes daurades":

En Llorenç havia viscut bona part de la seva vida amb intensitat i alegria. La intuïció l’havia guiat en nombroses ocasions sempre que la intel·ligència li fallava o no era capaç de mostrar-li el millor camí a seguir. Tanmateix, encara que en general solia sentir-se en pau, de vegades l’ànim se li emmelangia i li semblava que, per un temps, es perdia a si mateix.

Durant molts anys havia après a tenir cura d’ell mateix, i també feia el possible per no fer mal als altres. Sempre intentava ajudar, si se’l requeria. El Llorenç valorava molt l’afecta i, potser per això mateix, era especialment sensible a les injustícies, a l’enveja dels altres o als judicis de valors que, a vegades, rebia d’estranys o desconeguts.

Aquell dia, el seu ànim estava especialment gris, i en Llorenç es preguntava si havia estat capaç de donar significat a la seva vida. Se sentia aclaparat i tenia ganes d’anar-se’n de viatge, de trobar un altre indret des d’on poder veure les coses més clarament.

Potser -es deia- en un altre poble, en un altre lloc, envoltat de gent diferent, podria començar de nou una vida més generosa i solidària amb els altres.

En Llorenç decidí de prendre’s un temps de reflexió per pensar sobre el seu passat, el seu present i el seu futur. Així que va agafar la motxilla, va posar-hi algunes coses i es va posar en camí cap a la muntanya. Penava que el silenci que hi havia al cim i la vista sobre la vall l’ajudarien a posar en ordre els pensaments i els sentiments. A mesura que anava pujant munyanya a munt, la llum anava declinant i quan va arribar al cim, ja al capvespre, el seu poble es veia bonic, embolcallat per la llum suau del crepuscle.

-Per una moneda em pots llogar aquesta ullera llarga vista- li va dir un vell que va aparèixer tot d’una amb un telescopi plegat entre les mans.

-D’acord- va acceptar el Llorenç tot donant-li la moneda que el ell li demanava.

Va agafar la ullera i va anar-la enfocant mentre buscava la plaça on hi havia casa seva. De sobte, una cosa li va cridar l’atenció: era un unt daurat que relluïaamb intensitat en el pati de l’edifici de l’escola. El Llorenç va apartar els ulls de la lent, va obrir i tancar els ulls unes quantes vegades i va tornar a mirar. El lluent punt daurat continuava al mateix lloc.

-Sí que és estrany!- va exclamar en Llorenç sense adonar-se que ho deia amb veu alta.

-Què hi ha d’estrany?- va preguntar el vell.

-Aquell punt lluent enmig del pati de l’escola- va fer en Llorenç tot allargant la ullera al vell.

-Són empremtes- li va dir el vell.

-Empremtes de què?

-Recordes un dia... tu devies tenir uns set anys i en Miquel, un amic d’infantesa plorava desconsolat a l’escola?

La seva mare li havia donat diners per comprar el llapis que necessitava per al primer dia d’escola, i ell els havia perdut i plorava a llàgrima viva. Recordes que tu tenies un llapis nou, que estrenaves aquell dia? Tu, Llorenç, vas tallar el llapis pel mig, vas fer punta al tos que havies tallat i li vas donar la meitat nova a en Miquel.

-No me’n recordava, d’això- va dir en Llorenç. Però què hi té a veure amb el punt lluent?

-En Miquel mai havia oblidat aquell gest, i aquest record ha estat important en la seva vida.

-I...?

Hi ha accions a la vida de les persones que deixen empremtes a la vida dels altres –va explicar el vell-. Totes les accions que ajuden al desenvolupament d’altres persones queden marcades com a petjades daurades...

En Llorenç va mirar de nou per la ullera i va veure un altre punt lluent en el camí de sortida de l’escola.

-Aquest és el dia que vas defensar en Francesc. Te’n recordes? Vas tornar a casa amb un ull morat i amb una butxaca de la jaqueta estripada.

En Llorenç mirava el poble. Hi havia llumets especials per tots els racons.

-Aquell que hi ha allà al mig- va continuar el vell és la feina que li vas trobar a en Josep el dia que el van acomiadar de la fàbrica. La que hi ha més a la dreta és la del sorteig que vas organitzar un dia per aconseguir diners per a l’operació de la Maria, la filla d’en Ramírez. Aquests altres punts que brillen a l’esquerra són les empremtes de quan vas deixar unes vacances a mitges perquè s’havia mort la germana del teu amic Joan i tu volies estar al seu costat.

En Llorenç va apartar la vista de la ullera i ara, sense fer-la servir, va veure com el seu poble estava ple de puntets lluents, d’empremtes daurades que il·luminaven la nit. Va agafar la motxilla, va tornar la ullera al vell i va emprendre el camí de tornada.



Moltes gràcies per regalar-nos tantes “empremtes daurades”.

Bones fetes i feliç 2018!

Fundació Àmbit Ecologia Emocional.

Deixa el teu comentari: